Un equip d'investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha patentat una nova composició antifúngica que elimina el moho de superfícies contaminades, mantenint el seu efecte almenys 30 dies, arran de les inundacions provocades per la DANA del 29 d'octubre de 2024 a la província de València.

Les 3 claus
  • Un equip del CSIC ha patentat una nova composició antifúngica que elimina el moho de superfícies i manté el seu efecte durant almenys 30 dies.
  • Este projecte va nàixer per a donar resposta al problema generat per les inundacions de la DANA del 29 d'octubre de 2024 a la província de València.
  • La formulació és més senzilla de fabricar, més econòmica i més segura que altres alternatives disponibles actualment al mercat.

Una solució innovadora per al moho post-inundació

El projecte per a desenvolupar este tractament es va iniciar amb l'objectiu de respondre a la problemàtica generada per les inundacions de la DANA del 29 d'octubre de 2024 a la província de València. Milers de vivendes es van veure afectades per la humitat i la consegüent proliferació de moho en parets, sostres i terres, un problema que requeria una solució eficaç i duradora. La nova composició antifúngica, patentada pel CSIC, s'ha dissenyat per a abordar esta necessitat urgent.

La formulació ha sigut fruit de la col·laboració entre tres centres del CSIC: el Centre Nacional d'Investigacions Metal·lúrgiques (Cenim), l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA) i l'Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja (IETcc). Esta investigació conjunta ha permés crear una barreja de fàcil aplicació que combina alcoholes i un compost antimicrobià, destacant per la seua simplicitat de fabricació i un cost més reduït en comparació amb altres opcions existents al mercat [nova composició antifúngica].

Tot i que el tractament es va idear inicialment per a la neteja i descontaminació de vivendes i garatges danyats per la DANA, la seua versatilitat permet emprar-lo en qualsevol superfície amb problemes d'humitat i creixement de fongs. Durant els assajos realitzats, la formulació va demostrar la seua capacitat per a eliminar les taques de moho de les parets i, crucialment, va evitar la seua reaparició durant tot el període de seguiment.

Félix Antonio López Gómez, investigador del Cenim-CSIC, va explicar que la patent es basa en una combinació específica de dos alcoholes i una sal d'amoni quaternari. Segons López Gómez, esta combinació concreta "ofereix una acció antifúngica molt eficaç i, a més, manté el seu efecte durant setmanes. Esta formulació permet eliminar el moho de forma senzilla utilitzant un nombre reduït de components" [Félix Antonio López Gómez]. L'aplicació es realitza mitjançant polvorització sobre la superfície afectada, i posteriorment es retira el material desprès amb una baieta. La quantitat de producte necessària varia segons el grau de contaminació, amb dosis que van oscil·lar entre deu i 50 mil·lilitres per metre quadrat en els assajos.

Eficàcia provada en vivendes afectades a la província de València

L'eficàcia del nou tractament es va avaluar directament en vivendes i garatges que van patir danys per les inundacions d'octubre de 2024 a la província de València. En estos espais, la humitat va propiciar l'aparició massiva de moho sobre diversos materials de construcció com el guix, el ciment i l'escaiola. Més enllà de la comprovació visual de l'eliminació de les taques, l'equip d'investigació va dur a terme assajos exhaustius contra quinze espècies diferents de fongs filamentosos, que havien sigut aïllats en estes mateixes vivendes pel personal del grup de Fisiologia, Patologia i Biotecnologia Postcollita de l'IATA-CSIC [eficàcia del tractament].

Entre els fongs estudiats es trobaven espècies de Aspergillus, Penicillium, Fusarium, Alternaria, Cladosporium i Mucor. Estos fongs filamentosos no només són capaços de deteriorar materials, sinó que també poden produir micotoxines i causar problemes de salut, com al·lèrgies respiratòries i infeccions. La presència d'estos microorganismes en vivendes afectades per inundacions representa un risc significatiu per a la salut dels residents que tornen a ocupar estos espais.

Ana Rosa Ballester, investigadora de l'IATA-CSIC, va subratllar la importància d'esta innovació: "Els fongs presents després d'una inundació no sols deterioren parets i sostres, sinó que també poden suposar un risc per a la salut de les persones que tornen a habitar estos espais. Disposar de tractaments eficaços i duradors facilita la recuperació segura de les vivendes afectades" [Ana Rosa Ballester]. Els resultats dels assajos van ser contundents: la formulació va inhibir completament la formació d'espores quan es va utilitzar sense diluir i va reduir significativament el seu desenvolupament fins i tot a concentracions baixes. A més, va aconseguir inhibir en més d'un 80% el creixement del miceli en 14 de les 15 espècies estudiades.

Un mètode senzill, econòmic i segur per a la desinfecció

L'equip d'investigació del CSIC també va realitzar una comparació de la nova formulació amb dos productes comercials que s'utilitzen habitualment per a la neteja de superfícies. Un d'estos productes, basat principalment en alcohol isopropílic, amb prou faenes va aconseguir eliminar el moho. El segon producte va mostrar una eficàcia similar a la composició patentada, però amb un cost considerablement superior, la qual cosa el feia menys accessible per a una aplicació a gran escala.

En contrast amb estes alternatives, la composició patentada presenta avantatges significatius. Utilitza menys ingredients, la qual cosa simplifica el seu procés de fabricació i redueix els costos. A més, evita l'ús de nanopartícules metàl·liques, que, tot i que poden millorar l'eficàcia en algunes aplicacions, incrementen el cost i poden plantejar problemes en determinats contextos. La seguretat i l'economia d'esta solució la converteixen en una opció molt atractiva per a la recuperació de vivendes i espais afectats per la humitat i el moho.

Este desenvolupament del CSIC no sols ofereix una eina potent per a la descontaminació de superfícies, sinó que també representa un pas avant en la millora de la qualitat de vida i la salut pública en zones afectades per desastres naturals com les inundacions. La seua capacitat per a mantindre l'efecte antifúngic durant setmanes proporciona una protecció duradora, facilitant una recuperació més segura i eficient dels espais afectats.