El Tribunal Constitucional (TC), presidit per Cándido Conde-Pumpido, ha elaborat la sentència que posa fi al debat jurídic sobre l'aplicació de la llei d'amnistia als líders del procés. Esta resolució, aprovada esta setmana, qüestiona la interpretació que havia fet el Tribunal Suprem (TS) de la norma i ordena a l'alt tribunal que aplique el perdó també al delicte de malversació. La decisió, de gran transcendència, fixa la doctrina constitucional sobre l'assumpte i obri la porta a què l'expresident Carles Puigdemont puga tornar a Espanya nou anys després de fugir arran del procés independentista.

Les 3 claus
  • El Tribunal Constitucional ha aprovat esta setmana una sentència que ordena al Tribunal Suprem aplicar la llei d'amnistia al delicte de malversació.
  • Esta decisió obri la porta a què l'expresident Carles Puigdemont puga tornar a Espanya, nou anys després de la seua fugida.
  • El president del TC, Cándido Conde-Pumpido, ha subratllat que el seu tribunal actua com a «jutges dels drets fonamentals», marcant la seua posició respecte a altres tribunals.

El TC fixa la doctrina sobre la malversació en l'amnistia

La sentència del Tribunal Constitucional, elaborada per Cándido Conde-Pumpido, de 77 anys, amb origen a A Coruña, ha sigut un punt d'inflexió en l'aplicació de la llei d'amnistia. La resolució, aprovada esta setmana, establix que la norma ha d'aplicar-se al delicte de malversació, una qüestió que el Tribunal Suprem havia interpretat de manera diferent. Segons Conde-Pumpido, el TC està obligat a garantir que la llei s'aplique d'acord amb la seua interpretació constitucional, especialment després d'haver resolt prèviament que la llei és constitucional.

El president del TC ha explicat que, en el seu moment, el Tribunal Constitucional va actuar «amb gran energia» anul·lant lleis considerades inconstitucionals durant el procés, com la llei de transitorietat o la llei del referèndum, i avalant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Però, una vegada que el Parlament ha aprovat una llei d'amnistia, la seua tasca és assegurar que s'aplique correctament. En este sentit, el TC va resoldre primer la constitucionalitat de la llei, després va respondre a qüestions plantejades per altres tribunals i, finalment, ha atés recursos d'empara de ciutadans que al·legaven una aplicació incorrecta de la norma, vulnerant drets fonamentals com la tutela judicial ctiva, la legalitat penal i la representativitat política.

La decisió del Tribunal Constitucional es fonamenta en què la llei d'amnistia, en relació amb els casos del procés, establix que el delicte de malversació és un dels «expressament amnistiats». Esta interpretació contrasta amb la del Tribunal Suprem, que defensava una excepció a l'amnistia per a casos d'«enriquiment personal», argumentant que l'ús de fons públics per al procés, en lloc de diners propis, suposava un benefici patrimonial.

El xoc amb el Suprem i la interpretació de la llei

El president del TC, Cándido Conde-Pumpido, ha assenyalat que l'argumentació del Tribunal Suprem incorria en l'error d'aplicar els requisits penals de la malversació a una llei «completament distinta», la llei d'amnistia. Segons Conde-Pumpido, la llei d'amnistia té «la seua pròpia autonomia, la seua pròpia finalitat, el seu propi esperit i els seus propis objectius». Ha reconegut que la Sala Segona del Suprem va fer una interpretació «molt correcta» del tipus penal de la malversació quan va condemnar els implicats, però ha destacat que, amb posterioritat, el legislador ha decidit amnistiar una sèrie de delictes.

Analitzant l'esperit i la finalitat de la llei, el TC considera que l'excepció a l'amnistia de la malversació es referix a «supòsits de corrupció en què s'han sostret fons destinats al procés per a desviar-los a l'aprofitament particular». Un supòsit que, segons la sentència, «aquí no ocorre». Per esta raó, el TC va concedir l'empara als recurrents. La sentència ha sigut descrita com a «dura» amb el Tribunal Suprem, ja que afirma que, «aplicant les regles de la lògica i el sentit comú», l'única interpretació possible és la que fa el Constitucional.

Cándido Conde-Pumpido ha insistit en la importància del respecte entre els poders de l'Estat. «Actuem sempre amb el màxim respecte als tribunals, però nosaltres som els jutges dels drets fonamentals», ha defensat. A més, ha afirmat amb rotunditat que «cap membre d'un poder de l'Estat hauria de desqualificar o qüestionar les decisions del Constitucional ni de cap altre tribunal».

El context de la presidència de Conde-Pumpido i la renovació del TC

Cándido Conde-Pumpido, que presidix el Tribunal Constitucional des de gener de 2023, arriba a esta entrevista en un dels moments de major exposició pública de l'òrgan que presidix. El seu mandat va expirar el desembre de 2025, però continua en el seu lloc. El Senat, amb majoria del PP, ha anat posposant els tràmits per a la renovació de quatre magistrats, dos conservadors i dos de perfil progressista. Una nova configuració de la Cambra després de les eleccions del 29 de novembre podria canviar l'actual equilibri en el tribunal, que compta ara amb una majoria progressista.

La seua trajectòria professional inclou anys com a magistrat en l'Audiència Provincial de Gipuzkoa durant la dècada dels 80, una època marcada pel terrorisme. Juez de carrera i un dels juristes de perfil progressista més influents d'Espanya, va ser un dels fundadors de l'associació Jueces per a la Democracia, fiscal general de l'Estat durant quasi huit anys sota els governs socialistes de José Luis Rodríguez Zapatero i magistrat del Suprem abans d'arribar al Constitucional, amb seu a Madrid.