La Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) i CEOE Aragó han acordat hui a València presentar al·legacions conjuntes al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, reclamant la doble via electrificada per al tram ferroviari Teruel-Sagunt, considerat estratègic per a l'economia espanyola i europea.
- El Ministeri de Transports va publicar l'estudi informatiu del tram Teruel-Sagunt una setmana abans de la reunió, plantejant una única via.
- Renunciar a la doble via electrificada crearia un coll de botella que afectaria la competitivitat dels ports de València, Sagunt i Castelló.
- Este tram és fonamental per a un corredor que connecta 17 milions de persones i una zona que genera el 29% del PIB nacional.
La demanda empresarial per a un tram estratègic
Els presidents de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), Vicente Lafuente, i de CEOE Aragó, Benito Tesier, han formalitzat hui un acord per a presentar al·legacions conjuntes. L'objectiu principal és assegurar que el tram ferroviari Teruel-Sagunt del Corredor Cantàbric-Mediterrani s'execute amb doble via electrificada, una infraestructura que consideren vital per al desenvolupament econòmic.
Esta decisió arriba una setmana després que el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible publicara en el Boletín Oficial del Estado (BOE) l'estudi informatiu d'este tram. La proposta ministerial planteja una única via al llarg de tot el recorregut, una diferència notable respecte al tram Saragossa-Teruel –que també es troba en informació pública– i la resta del Corredor Cantàbric-Mediterrani.
Per què la doble via és clau per a la competitivitat
Vicente Lafuente, president de la CEV, ha subratllat que la defensa de la doble via electrificada entre Teruel i Sagunt no és una reivindicació localista. Segons Lafuente, és una aposta decidida per una infraestructura estratègica que impacta directament en l'economia espanyola i europea. Esta connexió és fonamental per al transport de mercaderies, la competitivitat dels ports valencians, la indústria i l'avanç cap a un model logístic més sostenible. «Reduir ara la seua capacitat significaria generar un coll de botella que acabarem pagant en el futur amb majors costos i una menor competitivitat», ha assegurat Lafuente.
Des d'Aragó, Benito Tesier, president de CEOE Aragó, ha reforçat esta postura, destacant la importància de la infraestructura per a la seua comunitat. Tesier ha valorat que renunciar a la doble via electrificada en este tram «significa crear deliberadament un coll de botella en un corredor que connecta a 17 milions de persones i a una zona que genera el 29 % del PIB nacional». Per a Tesier, no té cap sentit impulsar la connexió des de Teruel cap a Saragossa i el Cantàbric, per a després limitar la seua capacitat precisament en l'enllaç amb els ports de València, Sagunt i Castelló.
Aragó, pol d'atracció empresarial, necessita una logística robusta
Benito Tesier ha afegit que en un moment en què Aragó s'ha consolidat com un dels principals pols d'atracció empresarial i generació de riquesa del nord d'Espanya, no es pot permetre que es «cercenen» les capacitats logístiques ni la competitivitat de les seues empreses. Per este motiu, el president de CEOE Aragó ha assegurat que es mobilitzarà i implicarà totes les administracions, organitzacions empresarials, institucions i agents socials que puguen contribuir a revertir una decisió que afecta no només Aragó i la Comunitat Valenciana, sinó també la indústria, l'exportació i la competitivitat del conjunt del país.
Història d'una col·laboració en defensa del Corredor
La col·laboració entre la CEV i CEOE Aragó en defensa del Corredor Cantàbric-Mediterrani no és una novetat. Ja en 2022, en el marc del Foro Impulso al Corredor Cantàbric-Mediterrani, ambdues organitzacions van subscriure una declaració conjunta. En aquella ocasió, ja reclamaven l'execució completa d'esta infraestructura i l'increment de la capacitat de la línia Saragossa-Teruel-Sagunt tant per al transport de mercaderies com de viatgers.
Posteriorment, van impulsar un Fòrum juntament amb les organitzacions empresarials de Castella i Lleó, Cantàbria i La Rioja. L'objectiu era instar el Govern d'Espanya a incorporar el Corredor Cantàbric-Mediterrani a la Xarxa Transeuropea de Transport per a l'any 2030, amb altes prestacions. Esta trajectòria demostra la persistència i la visió a llarg termini d'estes entitats en la seua reivindicació.
El potencial de trànsit de mercaderies i les seues limitacions actuals
Tant des de la CEV com des de CEOE Aragó s'ha insistit en els resultats dels diversos estudis realitzats sobre el potencial del Corredor Cantàbric-Mediterrani. Estes anàlisis estimen que esta infraestructura podria canalitzar entre 48 i 54 trens setmanals de mercaderies per sentit. No obstant això, les actuals limitacions del traçat impedeixen assolir eixa capacitat, obligant moltes empreses a utilitzar rutes alternatives que resulten menys competitives i més costoses.
Amdues organitzacions empresarials insisteixen que la modernització integral del corredor representa una inversió estratègica. Esta inversió és fonamental per a reforçar la competitivitat de la Comunitat Valenciana, Aragó i la resta de territoris connectats per este eix. A més de millorar la connexió entre els principals ports del Mediterrani i del Cantàbric, una infraestructura d'altes prestacions potenciarà la intermodalitat, facilitarà les connexions ferroviàries de mercaderies amb Europa i millorarà la mobilitat dels ciutadans.