Els ajuntaments de la comarca de l'Horta Nord, preocupats per l'abundant vegetació al barranc del Carraixet, han alertat sobre el doble risc d'incendis i avingudes d'aigua després d'un foc declarat el dimecres 19 d'agost entre Carpesa i Bonrepòs i Mirambell.
- Un incendi es va declarar el dimecres 19 d'agost al barranc del Carraixet, entre Carpesa i Bonrepòs i Mirambell, activant la Situació 0 del Pla Especial front al Risc d'Incendis Forestals el 19 d'agost.
- La proliferació de canyes invasores al Carraixet genera un doble risc per als ciutadans: la propagació d'incendis en èpoques seques i les possibles avingudes d'aigua amb pluges intenses.
- Diversos ajuntaments de l'Horta Nord reclamen des de fa mesos actuacions urgents a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la Generalitat per a la neteja i manteniment del cauce.
L'incendi que ha reactivat l'alerta al Carraixet
El foc que es va originar esta setmana al barranc del Carraixet ha tornat a posar en el punt de mira una inquietud que ja fa mesos que afecta els municipis travessats per este cauce. La gran quantitat de vegetació, i de forma particular la proliferació de canyes invasores, genera preocupació entre diversos ajuntaments, que alerten d'un doble perill: els incendis durant els mesos més secs i les possibles avingudes quan tornen les pluges fortes.
Les flames van començar el dimecres 19 d'agost, al voltant de les 14.50 hores, a l'entorn del Carraixet, entre Carpesa i Bonrepòs i Mirambell. Aquella jornada va estar marcada per temperatures extremes. L'incendi va obligar a mobilitzar mitjans terrestres i aeris, i el Centre de Coordinació d'Emergències va haver d'activar la Situació 0 del Pla Especial front al Risc d'Incendis Forestals per l'episodi.
Este succés ha tornat a centrar l'atenció en un barranc que recorre una part important del nord de l'àrea metropolitana de València, a la comarca de l'Horta Nord, i sobre el qual hi ha reclamacions de diversos municipis respecte al seu manteniment des de fa mesos.
La proliferació de canyes: un doble perill
La presència massiva de canyes invasores al barranc del Carraixet no és només un problema estètic, sinó una amenaça real per a la seguretat. Els ajuntaments adverteixen que esta vegetació seca actua com a combustible perfecte per als incendis, especialment en un estiu amb onades de calor com les que s'han patit. A més, la densitat de les canyes pot obstruir el pas de l'aigua, augmentant el risc de riuades i desbordaments durant episodis de pluges intenses.
Una de les veus que ha alertat amb més insistència sobre esta situació és la de l'Ajuntament de Gátova. Este consistori ja va reclamar esta primavera una intervenció urgent davant l'acumulació de canyes, arribant a assenyalar que alguns trams del cauce s'havien convertit pràcticament en una «selva de canyes» segons la seua advertència. La preocupació no es limitava aleshores a possibles riuades, ja que el consistori ja avisava que la vegetació seca podia afavorir la propagació d'incendis, sobretot en un entorn forestal com la Serra Calderona.
Darrere d'estes reclamacions també hi ha el canvi de percepció del risc provocat per la Dana del 29 d'octubre de 2024 segons la font. Encara que el Carraixet no va experimentar un episodi comparable al del barranc del Poyo, els municipis propers a cauces han reforçat des d'aleshores els seus protocols i la coordinació davant possibles emergències. L'alcalde d'Alboraya, Miguel Chavarría, explicava que ara es parla d'emergències tant quan hi ha episodis de pluges intenses com quan se pateixen onades de calor com les d'este estiu.
Reclamacions i actuacions en marxa al barranc
Malgrat les demandes, en alguns punts del recorregut sí que s'han dut a terme actuacions. La Generalitat va realitzar treballs de neteja i conservació en trams d'Olocau i Bétera, on es va retirar vegetació invasora i es van col·locar malles per a dificultar que les canyes tornaren a proliferar. No obstant això, els municipis situats aigües avall reclamen que estes actuacions tinguen continuïtat.
Este és el cas d'Alboraya. El seu alcalde, Miguel Chavarría, va explicar a València Plaza que l'Ajuntament manté un contacte constant amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), l'organisme competent sobre el cauce, per a conéixer qualsevol incidència i reclamar les intervencions necessàries. Chavarría va assenyalar que la Confederació ja ha actuat en alguns municipis de l'interior i que volen que eixos treballs arriben també fins a Alboraya, advertint de l'existència d'una vegetació molt abundant, especialment canyes invasores segons les seues declaracions.
L'alcalde d'Alboraya va plantejar, a més, una altra reivindicació: que els propis ajuntaments puguen col·laborar quan siga necessari. A esta petició s'han sumat altres primers edils, com el de Tavernes Blanques, qui va apuntar que el que demanen és que s'autoritze els ajuntaments a col·laborar en la neteja de la zona.
El debat competencial sobre el manteniment del cauce
La qüestió del manteniment dels cauces arrossega, a més, un debat competencial. Els ajuntaments assenyalen principalment la CHJ per la seua responsabilitat sobre el domini públic hidràulic. No obstant això, la Confederació recorda que la prevenció d'incendis, la retirada de certs residus i altres actuacions corresponen també a administracions autonòmiques i locals segons la CHJ.
La CHJ defensa igualment que la gestió de la vegetació dels cauces és una tasca complexa que requereix la implicació de diverses entitats. Mentrestant, el barranc del Carraixet, que s'estén des de Gátova fins a Alboraya, passant per localitats com Almàssera, continua sent un punt d'atenció constant per als municipis de l'Horta Nord, que esperen solucions coordinades per a evitar futurs incidents.