Bibiana Collado Cabrera, des de València, presenta la seua nova novel·la *Marcelino. Decires de un home*, publicada el 2026 per Pepitas de Calabaza, on explora el món interior d'un home de camp i la seua incapacitat per expressar emocions.
- Bibiana Collado Cabrera publica la seua nova novel·la, *Marcelino. Decires de un home*, l'any 2026.
- El llibre explora la complexitat emocional de Marcelino, un home de camp, i la seua dificultat per comunicar els seus sentiments.
- L'autora reivindica la bondat, els cuidats i el desig com a elements que no desapareixen amb el pas del temps.
El món interior de Marcelino: desig, por i culpa
La novel·la de Bibiana Collado Cabrera, *Marcelino. Decires de un home*, se centra en la figura de Marcelino, un home de camp a qui li costa trobar les paraules per a anomenar allò que sent. Este silenci, però, no significa una absència de món interior, sinó tot el contrari. Darrere de la seua quietud verbal s'amaguen desig, por, sexe, tendresa, culpa, amor i una qüestió constant sobre què significa ser home.
El relat segueix la vida de Marcelino des de la vellesa, moment en què pot mirar enrere i reconstruir una existència marcada per Encarna, el seu amor, per les pèrdues, pels cossos i per una masculinitat que mai acaba d'encaixar-li. L'autora transforma la dificultat de parlar en el propi mecanisme de la novel·la, amb una veu que es desborda fins al punt que algunes pàgines juguen amb la materialitat del llenguatge per a expressar allò que Marcelino no va aprendre a dir.
A través d'este personatge, Collado Cabrera construeix una reivindicació profunda de la bondat, els cuidats i el desig com a elements que no s'esvaeixen amb l'edat. Marcelino es narra a si mateix, creant el seu propi relat de vida, una acció que l'autora considera essencial perquè la vida siga veritablement vida, fins i tot si és només per a un mateix. Este discurs intern, este monòleg fluid, permet al lector espiar la immensitat de pensaments i emocions que residixen en el seu interior.
La llengua com a vehicle de l'inexpressable
Per a Bibiana Collado Cabrera, el més important d'un llibre és el llenguatge, ja que és en la llengua on qualsevol obra literària es construeix i on esdevé la literatura. En el cas de Marcelino, el llenguatge no només serveix per a la narrativa, sinó també per a argumentar el problema real d'este home i, per extensió, d'altres homes.
El problema principal, segons l'autora, és una qüestió de parla, una incapacitat per a transmetre emocions i comunicar-se. És com un canal trencat, ja que no se'ls ha ensenyat ni preparat per a expressar tot el que senten. L'autora subratlla que el problema de Marcelino no és que no senta, no dubte o no es contradiga, sinó que hi ha alguna cosa que el reté, que el conté i que li impedeix trencar cap a fora.
La novel·la busca transmetre esta consciència de la incapacitat de dir, que marca a tots els personatges. En endinsar-nos en la ment de Marcelino, en les seues entranyes, el lector descobreix una enormitat de pensaments i emocions que, d'altra manera, romandrien ocults. Este truc literari permet accedir a la riquesa del seu món interior, malgrat la seua dificultat per a verbalitzar-lo.
El paper de les anècdotes en la construcció del relat de vida
La novel·la *Marcelino. Decires de un home* funciona a base d'episodis o anècdotes. L'interés de l'autora era enfrontar Marcelino a diferents situacions que feren palesa la seua incapacitat de comunicar-se. Estos episodis estan seleccionats per a fer-lo conscient, i també al lector, d'esta realitat.
Encara que podrien haver sigut qualsevol altre, la successió d'estes anècdotes conforma l'univers de Marcelino i la seua particular manera de relacionar-se amb el món. Cada episodi és una peça que contribueix a dibuixar el retrat d'un home complex, marcat pels seus silencis i per la riquesa inexpressada del seu ésser.
Les dones com a pilars en la vida de Marcelino
Malgrat que Marcelino és un home, i en la seua vida se'l pot expulsar de vegades de l'espai femení, la novel·la és, segons l'autora, coral, amb molts personatges. No obstant això, la majoria dels personatges més pròxims a Marcelino són dones.
Són elles les que estiren d'ell, les que conformen el seu caràcter i les que ajuden al lector a entendre la seua personalitat. Este fet, que hi haja poques interaccions significatives amb altres homes (potser els germans, que són descrits com a 'pre-'), és un aspecte rellevant de la construcció del personatge i del seu entorn emocional.