El síndic de Compromís en Les Corts, Joan Baldoví, ha marcat l'inici del curs polític amb una proposta clau per a les pròximes eleccions autonòmiques, previstes per a l'últim diumenge del pròxim mes de maig. Baldoví ha subratllat la importància d'accelerar un acord que permeta la concurrència de només quatre candidatures a les urnes, amb la finalitat de maximitzar i optimitzar els vots en el panorama polític valencià.
- Joan Baldoví ha proposat que només hi haja quatre paperetes a les pròximes eleccions autonòmiques per a optimitzar els vots.
- Esta estratègia busca integrar a la coalició valencianista dirigents de faccions com Esquerra Unida o Podem per a desactivar les seues candidatures.
- El plantejament arriba en un moment clau per a Baldoví, que s'enfrontarà a un procés orgànic per a ser el candidat oficial de Compromís a la Generalitat.
Per què Compromís busca quatre paperetes a les eleccions autonòmiques?
La visió de Baldoví, expressada el passat dilluns, se centra en la realitat del panorama polític valencià, que considera format per quatre candidatures principals: PP, PSPV, Vox i la pròpia coalició. L'objectiu d'esta iniciativa és reobrir el paraigua de la coalició valencianista, actualment configurada per Més-Compromís, Iniciativa i Verds-Compromís, per a optimitzar els esforços de l'esquerra a l'esquerra del PSOE en els pròxims comicis autonòmics per a maximitzar els vots.
Este moviment estratègic preveu reservar espais en les llistes de Compromís per a dirigents vinculats a formacions com Esquerra Unida o Podem. La finalitat és desactivar les seues respectives candidatures, ja que les últimes enquestes no preveuen que puguen obtindre representació parlamentària per separat. Amb esta confluència, es busca una major força electoral i una millor distribució dels suports.
El gir de Baldoví i la influència d'altres sectors de Compromís
El plantejament de Baldoví, membre de Més-Compromís, ha sigut una demanda recurrent d'altres sectors de la coalició, especialment de membres d'Iniciativa. Estos havien advocat en els últims mesos per la unitat de l'esquerra com a via per a recuperar la direcció de les institucions valencianes. Anteriorment, tant Baldoví com altres dirigents de Més havien mostrat certes reticències a la confluència de candidatures, una postura que ara sembla haver canviat amb l'inici del nou curs polític amb l'inici del curs polític.
El retorn de l'exvicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, a la primera línia política fa cinc mesos, va agitar el tauler polític, particularment dins de la coalició valencianista. La seua participació en actes amb figures com el ministre Pablo Bustinduy (Podemos) o Gabriel Rufián (ERC) va alimentar la idea d'una confluència d'esquerres. Este context ha contribuït a la reorientació de la postura de Baldoví, que arriba en un moment clau per al portaveu de la coalició en Les Corts. En les pròximes setmanes, Baldoví s'enfrontarà a un procés orgànic per a rebre el suport de totes les faccions del partit i poder ser el candidat oficial a la Presidència de la Generalitat, un rol que previsiblement ocuparà.
Els eixos de Compromís per al nou curs polític a la Comunitat Valenciana
Més enllà de la qüestió electoral, el síndic de Compromís ha detallat els eixos principals del grup parlamentari per a este nou curs polític. L'estratègia se centrarà en combatre el que ha denominat el «desgovern de la vergonya» del PP i Vox, i en construir una alternativa sòlida per a tornar a governar a la Comunitat Valenciana, amb l'objectiu de «tornar la dignitat» al territori. Baldoví ha recordat que el curs anterior es va caracteritzar per les retallades en educació, sanitat i emergències, per la protecció del PP i Vox a l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón, i per la ruptura de consensos bàsics en Les Corts.
Recurs d'inconstitucionalitat contra la llei d'acompanyament
Com a primera mesura per a este curs polític, Compromís promourà un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei d'acompanyament als recents pressupostos de la Generalitat. Baldoví ha criticat que esta norma inclou mesures com la «policia educativa» que es pretén instaurar a les aules, la desprotecció de la infància i l'atac als drets del col·lectiu LGTBI. Des de Compromís consideren que la norma vulnera els drets constitucionals dels valencians. Abans de portar-la al Tribunal Constitucional, Compromís plantejarà les seues reivindicacions davant el Defensor del Poble davant el Defensor del Poble.