L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja) ha demanat al Govern que destine una part dels 120,55 milions d'euros del Fons de Solidaritat de la UE a la Comunitat Valenciana, a causa de les conseqüències de la Dana de 2024 i les temperatures elevades de 2025.
- El Govern espanyol ha rebut 120,55 milions d'euros del Fons de Solidaritat de la UE per a mesures de resposta d'emergència.
- AVA-Asaja sol·licita que una part d'estos fons es destine a la Comunitat Valenciana per a pal·liar els danys agrícoles.
- La petició es fonamenta en les pèrdues continuades per la Dana de 2024 i els efectes de les altes temperatures i fenòmens meteorològics extrems registrats en 2025.
El Fons de Solidaritat de la UE: 120,55 milions per a Espanya
El Parlament Europeu va votar a favor de canalitzar 144,1 milions de fons comunitaris. Esta partida té com a objectiu donar suport a Espanya, Romania i Xipre en el finançament de mesures de resposta d'emergència. Estes mesures inclouen la restauració d'infraestructures, la neteja de zones afectades per desastres i la provisió d'allotjaments temporals per a la població.
En el cas concret d'Espanya, les principals raons esgrimides per a poder acollir-se a estos fons van ser la sequera, les intenses onades de calor i els incendis forestals de 2025. L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja) ha instat l'executiu a considerar la Comunitat Valenciana entre les comunitats autònomes beneficiàries d'esta assignació pressupostària, evitant qualsevol discriminació.
Les conseqüències persistents de la Dana de 2024 al camp valencià
Malgrat que la Dana del 29 d'octubre de 2024 va ocórrer l'any anterior, AVA-Asaja argumenta que les conseqüències d'esta catàstrofe natural van continuar generant pèrdues indirectes al llarg de 2025. A més, les administracions públiques encara no han finalitzat les tasques de reconstrucció necessàries per a restaurar les zones afectades, la qual cosa prolonga els efectes negatius sobre el sector agrari valencià.
Esta situació de danys perllongats subratlla la necessitat d'un suport continuat per a la recuperació del medi rural de la Comunitat Valenciana. Les infraestructures agràries, els camps de cultiu i els ecosistemes locals van patir un impacte significatiu que requereix una inversió considerable i un temps prolongat per a la seua completa rehabilitació, afectant la viabilitat de moltes explotacions.
L'impacte del clima extrem de 2025 en l'agricultura de la Comunitat
Un altre dels arguments clau presentats per AVA-Asaja es basa en l'informe de la Conselleria d'Agricultura, titulat «Informe sobre la reducció de mòduls de caràcter excepcional per incidències meteorològiques de la Comunitat Valenciana». Segons este document, l'exercici 2025 va ser catalogat per l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) com extremadament càlid.
Les dades de l'Aemet revelen que les temperatures van superar en 1,2ºC al promig del període 1991-2020. A més de la calor intensa, la Comunitat Valenciana va patir més de deu temporals de pedra i una notable irregularitat en la precipitació, amb pluges molt concentrades en març, octubre i desembre. Estos fenòmens van generar un escenari de gran inestabilitat per a l'agricultura.
Cultius afectats i l'augment de costos per als agricultors
Els cultius de secà van ser els més perjudicats per la combinació del dèficit hídric i l'estrès tèrmic. Entre ells, l'ametler, el raïm de vinificació i el garrofer van experimentar les pèrdues més significatives. La falta d'aigua i les temperatures extremes van comprometre la seua producció i viabilitat.
Per la seua part, les elevades temperatures també van incrementar els costos en els cultius de regadiu. A més, van agreujar la incidència de plagues i malalties, i van causar menors calibres de fruita, segons han assenyalat les mateixes fonts d'AVA-Asaja. Esta situació ha generat una pressió econòmica addicional per als agricultors valencians, que veuen reduïda la rendibilitat de les seues collites i augmentats els seus despeses d'explotació.