L'Antàrtida ha mostrat 17,59 milions de km² de gel marí el 14 de setembre, però des de l'2 d'octubre el cobert ha caigut a mínims diaris històrics, segons el NSIDC.
- El cobert de gel marí va arribar a 17,59 milions de km², gairebé el doble de la superfície de Brasil.
- Des del 2 d'octubre, els registres diaris van baixar per sota dels mínims de 2023, marcant el tercer màxim invernal més baix en cinquanta anys.
- Els científics assenyalen que la combinació ctes atmosfèrics i oceànics podria explicar este retrocés, encara que no es pot atribuir a una única causa.
Quins són els factors que impulsen el retrocés del gel antàrtic?
Segons el Centre Nacional de Dades de Neu i Gel dels Estats Units (NSIDC), el màxim anual del 14 de setembre es va reduir ràpidament a partir del 2 d'octubre. La primavera austral porta temperatures més altes, que afavorixen la fusió del gel i el seu desplaçament cap a latituds on l'aigua és menys freda. Este procés es veu reforçat per corrents oceànics que transporten aigua més càlida cap a les zones costaneres del continent.
Els estudis recents indiquen que l'interacció entre l'atmosfera i l'oceà és complexa: vents que canvien de direcció poden empènyer el gel cap al nord, mentre que les variacions en la salinitat de l'aigua influïxen en la seua densitat i, per tant, en la seua capacitat per mantenir-se congelada. Tot i que estes dinàmiques són naturals, els científics advertixen que l'amplitud del retrocés observat este any supera la de períodes anteriors.
Com afecta la pèrdua de gel marí al nivell del mar global?
Una investigació publicada a la revista Scientific Data ha calculat que, entre 1979 i 2023, els mantos de gel de Groenlàndia i Antàrtida van perdre conjuntament més de 11,3 bilions de tones, elevant el nivell del mar uns 31,4 mil·límetres. Encara que el gel marí flota i la seua fusió directa no incrementa el nivell, la reducció del gel continental sí que contribuïx de manera significativa.
El NSIDC subratlla que la disminució del gel marí antàrtic pot intensificar l'absorció de calor per part de l'oceà, accelerant el desglaç de les capes de gel terrestre. Este cte retroactiu podria traduir-se en una acceleració del augment del nivell del mar, amb repercussions per a les zones costaneres de tot el món.
Per què la vigilància satelital és fonamental per al futur del gel antàrtic?
Els satèl·lits proporcionen dades diàries que permeten monitoritzar amb precisió els canvis en l'extensió del gel. L'informe del NSIDC del 7 d'octubre confirma que els valors registrats durant 2026 són excepcionalment baixos i que la tendència podria continuar si les condicions climàtiques es mantenen.
Els investigadors insistixen en la necessitat de mantenir esta vigilància per distingir entre fluctuacions naturals i possibles senyals d'un canvi climàtic més persistent. La continuïtat d'este seguiment és clau per a la predicció de futurs escenaris i per a la planificació d'estratègies d'adaptació costanera.