Un estudi de Weronika Osmolska i col·legues mostra que, al hemisferi nord, les olas de fred entre 1980 i 2025 són menys freqüents, menys intenses i menys extensas, amb una caiguda d'uns 0,3 °C per dècada.
- Les olas de fred al hemisferi nord han disminuït la seua freqüència des de 1980.
- La intensitat del fred ha caigut aproximadament 0,3 °C per dècada.
- Europa registra un augment de temperatures extremes entre 0,6 i 0,9 °C per dècada.
Quina evolució han tingut les olas de fred al hemisferi nord?
L'equip liderat per Weronika Osmolska, publicat a Geophysical Research Letters, analitza les olas de fred del hemisferi nord entre 1980 i 2025, utilitzant la base de dades de reanàlisi ERA5 i un mètode que seguix el desplaçament dels esdeveniments.
Els autors van identificar les anomales de temperatura per sota del llindar de congelació durant almenys tres dies consecutius, centrant-se en els mesos de novembre a març, per tal de mesurar tant la intensitat com la durada i l'àrea afectada.
Els resultats indiquen que, en conjunt, la intensitat del fred ha disminuït aproximadament 0,3 °C per dècada segons l'estudi, i que les olas són menys freqüents i menys extensas.
Per què Europa registra un augment de temperatures extremes?
A Europa, les temperatures associades a estos extrems han augmentat entre 0,6 i 0,9 °C per dècada, una tendència que es reflectix també a ciutats com València i Alacant, on els hiverns es tornen progressivament més suaus.
Estos canvis no eliminen el perill de les helades, ja que la diferència entre una helada i una ola de fred residix en la durada i l'abast del fred anormal, i la variabilitat climàtica pot seguir produint esdeveniments puntuals encara que la tendència a llarg termini sigui d'escalfament.