L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) proposa revisar la simultaneïtat de l'Ingrés Mínim Vital (IMV) amb altres prestacions a Espanya, després de detectar que en 2024 el 51% de les llars perceptores van rebre almenys una ajuda addicional, per evitar solapaments i millorar la coherència del sistema.

Les 3 claus
  • El 51% de les llars perceptores de l'IMV van rebre almenys una altra prestació en 2024, amb un 16% que va percebre dues o més ajudes addicionals.
  • L'AIReF busca reforçar la coherència del sistema entre cobertures per evitar solapaments i fer més clara la gestió per als ciutadans.
  • El 52% dels possibles beneficiaris no sol·liciten l'IMV, cosa que suggereix una ineficàcia en l'objectiu de protegir la població de la pobresa.

Per què l'AIReF vol revisar la compatibilitat de l'IMV?

Més de la meitat de les llars que perceben l'Ingrés Mínim Vital (IMV) van rebre almenys una altra prestació durant l'any 2024, segons dades desgranades este dijous per l'AIReF. Este percentatge, que arriba al 51% de les llars, inclou un 16% que va percebre dues o més prestacions addicionals. La prestació més freqüentment combinada amb l'IMV va ser el subsidi per desocupació.

Per a l'autoritat fiscal, esta realitat posa de manifest un marge de millora significatiu en l'encaix de l'IMV amb la resta de prestacions socials. L'objectiu és reforçar la coherència del sistema de cobertures per evitar solapaments innecessaris i garantir que cada necessitat estiga coberta per l'ajuda més adequada, simplificant la comprensió per al ciutadà.

L'AIReF posa un èmfasi especial en el subsidi per desocupació per a majors de 52 anys. A partir d'esta edat, esta ajuda es torna indefinida, permetent als beneficiaris cobrar-la fins al moment de la seua jubilació i cotitzant pel 125% de la base reguladora. La presidenta de l'AIReF, Inés Olóndriz, ha detallat que la percepció de l'IMV i d'este subsidi es duplica entre els perceptors a partir dels 52 anys, ja que ambdues prestacions semblen atendre les mateixes necessitats.

El repte de la 'non take-up': el 52% no sol·licita l'IMV

Malgrat els avanços, la taxa de 'non take-up' (no participació) de l'IMV continua sent elevada. En 2025, el nombre de llars beneficiàries de l'IMV va augmentar un 16%, però un 52% dels possibles beneficiaris encara no sol·liciten esta prestació. Esta xifra, segons la presidenta Inés Olóndriz, suggereix que el sistema no està sent tan eficaç com es desitjava en la seua missió de protegir de la pobresa a una part de la població.

Una situació similar es dona amb el Complement d'Ajuda a la Infància (CAPI). Encara que el nombre de llars que perceben el CAPI ha millorat un 20%, la seua taxa de 'non take-up' és encara més alta, situant-se en un 71%. Estes dades subratllen la necessitat de simplificar els processos i fer les ajudes més accessibles per a aquells que les necessiten.

La comparació amb altres països europeus també revela un marge de millora per a Espanya. El país combina una prestació relativament elevada amb resultats inferiors a la mitjana europea en cobertura i reducció de la pobresa. En concret, el percentatge de cobertura de la pobresa a través de prestacions d'últim recurs a Espanya se situa en el 31%, per davall de la mitjana europea, que és del 36%.

Propostes de l'AIReF per a un IMV més àgil i just

Per a millorar l'eficàcia de l'IMV, l'AIReF planteja diverses propostes. En primer lloc, proposa simplificar la definició de renda i d'unitat de convivència, adaptant-les a la informació ja disponible en els registres administratius existents. L'objectiu és avançar cap a fórmules de concessió automàtica de les prestacions, com per exemple, el CAPI des del naixement del menor, facilitant així l'accés i reduint la càrrega burocràtica per als ciutadans.

Així mateix, l'organisme proposa reformular de manera integral l'incentiu a l'ocupació. Segons ha explicat el director de la Divisió d'Avaluació de Despesa Pública, José María Casado, esta reforma hauria de facilitar la transició al treball i reduir l'elevada permanència dels beneficiaris empleables en l'IMV, fomentant la seua incorporació al mercat laboral.

D'altra banda, l'AIReF considera precís actualitzar el període de còmput de les rendes, utilitzant informació més recent. Esta mesura busca evitar les contínues regularitzacions i sol·licituds de devolució que, segons l'organisme, erosionen la confiança en la prestació. De fet, la meitat (el 51%) de les llars va patir regularitzacions al llarg de 2025, una xifra que, tot i ser 17 punts inferior a l'any anterior, continua sent significativa. D'estes regularitzacions, al 32% se'ls va reduir l'ajuda, a un 10% se'ls va retirar, i només a un 9% se'ls va augmentar.

La presidenta de l'AIReF ha conclòs que, si bé es veuen avanços, especialment en l'àmbit de la gestió, encara hi ha marge per a millorar. Amb esta Quinta Opinió sobre l'Ingrés Mínim Vital (IMV), l'AIReF finalitza el seu cicle d'avaluacions, tot i que podria reprendre-les si s'aproven reformes estructurals de l'IMV, es desenvolupen les propostes formulades o es donen circumstàncies extraordinàries.