València veu el llegat de l'Any Berlanga sense una llar definitiva

A la ciutat de València, la commemoració del centenari del naixement de Luis García Berlanga, coneguda com l'Any Berlanga, ha deixat una sensació agredolça. Després de 18 mesos de celebracions intenses, des de gener de 2021 fins a juny de 2022, el llegat tangible d'este homenatge al director valencià sembla haver-se diluït, com les esteles dels focs artificials que van marcar el seu inici. Cinc anys després de la fi d'aquelles iniciatives, les promeses de consolidar la seua memòria, especialment pel que fa a l'Arxiu Berlanga, encara no s'han materialitzat.

L'Arxiu Berlanga: una promesa de 357.000 euros sense llar a València

Un dels punts centrals de les expectatives generades per l'Any Berlanga va ser la promesa de l'Arxiu Berlanga. El Ministeri de Cultura, llavors sota la direcció de Miquel Iceta, va assegurar que este arxiu, adquirit per 357.000 euros, es quedaria a València. Esta afirmació va coincidir amb les eleccions autonòmiques i locals del 2023, i el PSPV-PSOE la va incorporar com a promesa electoral, fins i tot suggerint La Gallera com a possible ubicació.

No obstant això, més de dos anys després d'aquelles declaracions, la situació no ha avançat. L'Ajuntament de València, en una resposta oficial de febrer de 2024, va indicar que estaven «en contacte» amb el Ministeri per a trobar un lloc, però no s'ha produït cap acostament real per a concretar el destí de l'arxiu.

L'exposició itinerant i el retorn a la Filmoteca Espanyola

En este context, l'exposició itinerant «Interior Berlanga», produïda per CaixaFòrum, va començar el seu recorregut a València el febrer de 2024. Esta mostra va fer públic per primera vegada l'Arxiu Berlanga, amb la col·laboració de CaixaFòrum i la Filmoteca Espanyola, actual propietària de la col·lecció, per a la seua digitalització i catalogació. Durant la roda de premsa de presentació, es va preguntar pel futur de l'arxiu, però la resposta va ser que «ja es veuria» amb el temps.

Després de visitar ciutats com Barcelona, Sevilla o Saragossa, les peces de l'exposició tornen a la Filmoteca Espanyola este juliol de 2026. No obstant això, el Ministeri de Cultura, ara amb Ernest Urtasun al capdavant, no ha revelat cap destí ni pla per a estes peces, malgrat les consultes realitzades per este diari.

L'impuls de la Generalitat i l'Ajuntament de València es dilueix

La Generalitat Valenciana i l'Ajuntament de València van ser actors clau en l'impuls i lideratge de la programació de l'Any Berlanga. La Generalitat va crear una comissió, amb Rosana Pastor com a representant, que es va constituir amb totes les parts implicades, però que finalment no es va reunir. Per la seua part, l'Ajuntament de València va establir un comissionat, que va recaure únicament en Teresa Cebrián.

Cinc anys després de la fi de les celebracions, els rastres d'este esforç per recordar Berlanga són escassos i majoritàriament circumstancials. En respostes oficials, els efectes del centenari es limiten a iniciatives menors.

Què queda de Berlanga en les rutes culturals de València?

Per part de l'Ajuntament de València, s'explica que Berlanga serà un dels protagonistes de la ruta de personatges literaris i cinematogràfics que es posarà en marxa. En la part dedicada al cinema, Berlanga tindrà un paper principal amb dues de les seues pel·lícules: «Todos a la cárcel» i «París-Tombuctú». Esta ruta forma part d'un estudi més ampli que inclou nombroses figures i obres.

L'objectiu d'esta iniciativa és buscar una distribució espacial el més descentralitzada possible, evitant la repetició d'ubicacions i la sobrerepresentació d'autors. No obstant això, es fa una excepció notable amb Vicente Blasco Ibáñez i Luis García Berlanga, que sí que tindran una presència destacada. Malgrat esta inclusió en una ruta cultural, el futur de l'Arxiu Berlanga i la consolidació d'un llegat més profund continuen sent una incògnita, deixant la sensació que l'Any Berlanga, tot i la seua espectacularitat inicial, s'ha quedat en el mer record dels focs artificials.