El Pont Vell de Paiporta, construït el 1932, serà demolit després de 94 anys per a construir una nova infraestructura amb un 45% més de capacitat hidràulica, segons els informes tècnics del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, arran dels danys de la Dana del 29 d'octubre de 2024.
- El Pont Vell de Paiporta, inaugurat el 1932, serà enderrocat després de 94 anys d'història.
- La nova estructura augmentarà un 45% la capacitat hidràulica del barranc del Poyo per a previndre futures inundacions.
- La decisió es basa en informes tècnics del Ministeri de Transports que constaten un deteriorament greu i generalitzat de l'estructura.
Per què el Pont Vell de Paiporta serà enderrocat?
Durant quasi un segle, el Pont Vell ha sigut una de les imatges més reconeixibles de Paiporta, testimoni de la resiliència local en episodis com la riada de 1957 i la Dana del 29 d'octubre de 2024, les quals va resistir. No obstant això, 94 anys després de la seua construcció, el pont afronta la seua demolició per la necessitat de construir un nou pont adaptat a les exigències hidràuliques i de seguretat actuals.
La decisió de substituir l'estructura original respon tant al deteriorament acumulat durant dècades com als danys provocats per la Dana de fa quasi dos anys. Un dels objectius principals és augmentar la capacitat de desguàs del barranc del Poyo davant de futurs episodis extrems, garantint així una major seguretat per al municipi.
Quin és el diagnòstic tècnic de la infraestructura?
La vicealcaldessa i regidora de reconstrucció, Marian Val, ha explicat que la decisió es fonamenta en les conclusions dels informes tècnics del Ministeri de Transportes y Movilidad Sostenible sobre l'estat de la infraestructura després de la Dana. El diagnòstic realitzat constata un deteriorament greu i generalitzat de l'estructura amb fisures, despreniments de formigó, corrosió de les armadures i una degradació completa dels suports. Els danys també afecten altres elements com la calçada, les voreres i les baranes.
Segons Val, els informes indiquen que l'única solució segura és demolir el pont, qualificant este fet com una qüestió tècnica, de seguretat i responsabilitat. La conclusió tècnica és que el Pont Vell ha esgotat la seua vida útil. Encara que és un símbol de la resiliència paiportina i part de la història del municipi, una rehabilitació integral no permetria garantir plenament la seua funcionalitat i seguretat. Per això, s'ha optat per la substitució completa en lloc de reparar una infraestructura històrica.
Com serà el nou pont i quines millores aportarà?
L'Ajuntament de Paiporta, juntament amb el Ministeri de Transportes, va realitzar fa unes setmanes una reunió informativa per a detallar com serà el nou pont. L'estructura projectada buscarà reduir els obstacles al pas de l'aigua i permetrà augmentar en un 45% la capacitat hidràulica respecte al pont actual.
El nou disseny comptarà amb menys suports sobre el llit i una disposició més favorable al sentit del flux. El tauler serà mixt d'acer i formigó, i les noves piles tindran una geometria troncocònica concebuda per a facilitar el pas de l'aigua i reduir la resistència durant una avinguda. A més, s'incrementarà lleugerament l'amplària del pont, passant dels aproximadament 7,5 metres actuals fins als 8,5 metres.
Es perdrà la memòria històrica del Pont Vell?
L'alcalde de Paiporta, Vicent Ciscar, ha explicat que la desaparició de l'estructura original no suposarà esborrar completament els seus 94 anys d'història. El projecte incorpora criteris patrimonials i estètics per a mantindre part de la identitat del Pont Vell i preveu conservar alguns dels seus elements singulars, entre ells els escuts històrics.
Esta serà la manera de preservar part de la memòria d'un pont que va travessar bona part de la història contemporània de Paiporta, resistint esdeveniments significatius. La Dana de 2024, però, ha marcat el final de la seua vida útil i l'inici d'una nova etapa per a un dels passos històrics sobre el barranc del Poyo. Cal destacar que la decisió ha generat debat en el municipi, amb algunes veus que consideraven que el pont podria haver-se rehabilitat i mantingut com a símbol, mentre que altres defensen la demolició com la solució més segura i eficaç.