L'actor Javier Bardem ha compartit les seues reflexions sobre la maduresa i la paternitat des de Los Ángeles, en el marc de la promoció de la seua nova pel·lícula, 'El ser querido', dirigida per Rodrigo Sorogoyen. Durant la conversa, Bardem va abordar temes com la pèrdua, la complexitat humana i la influència d'una societat patriarcal en la seua generació, la qual cosa ha generat un gran interès.
- Javier Bardem va conéixer Rodrigo Sorogoyen i Isabel Peña a Cannes per a parlar per primera vegada de 'El ser querido'.
- L'actor, de 57 anys, reflexiona sobre com la seua generació va créixer en una societat "paternal, patriarcal i definitivament masclista".
- Bardem connecta amb el seu personatge en la pel·lícula, un director de cinema que creu haver superat el seu passat, però s'enfronta a la complexitat de les relacions humanes.
La trobada inicial amb Sorogoyen i el projecte de 'El ser querido'
La primera trobada entre Javier Bardem, Rodrigo Sorogoyen i la guionista Isabel Peña per a parlar de 'El ser querido' va tindre lloc a Cannes. Segons relata l'actor, els va rebre en la seua habitació d'hotel en barnús, fent una broma inicial: "Os juro que no os voy a hacer un Harvey Weinstein!" [presentació de Javier Bardem]. Bardem va expressar el seu interès per treballar amb Sorogoyen després de veure pel·lícules com 'Que Dios nos perdone', que va trobar "molt visceral en el millor sentit, amb un guió molt ben treballat i una direcció d'actors esplèndida" [primera pel·lícula]. També va mencionar 'Antidisturbios' i altres treballs del director, i fins i tot van parlar d'un personatge en 'As bestas' que no va poder interpretar.
Reflexions personals sobre la maduresa i la pèrdua
L'entrevista, realitzada des de Los Ángeles un dia abans del triomf de la selecció espanyola en el Mundial de futbol, va permetre a Bardem aprofundir en temes personals. Va parlar del pas del temps i el sentit de pèrdua, especialment la mort de la seua mare, Pilar Bardem. L'actor va compartir que, a mesura que madura, sent els seus majors "encara més presents en la seua absència" [més presents en la seua absència]. Va afirmar: "Hablo amb mi madre molt y la oigo. Me da consejos y lo que me dice, lo hago. La tengo cerca y eso me hace sentir menos solo. Sé que soy ella" [parlo amb la meua mare].
El seu personatge en 'El ser querido', un director de cinema, li va permetre connectar amb la seua pròpia trajectòria professional i personal. Bardem va explicar que, a mesura que es fa major, entén "més la complexitat, la vulnerabilitat i la fortalesa que tenim com a éssers humans" [complexitat, vulnerabilitat i fortalesa]. Va reflexionar sobre la facilitat de caure en els mateixos errors i la importància d'estar atents al dany que es pot provocar, fins i tot de manera involuntària.
La paternitat i el qüestionament del patriarcat
L'actor, que té 57 anys, també va qüestionar com la seua generació va viure la paternitat. Va assenyalar que va créixer en una "societat paternal i, sobretot, patriarcal i definitivament masclista" [societat paternal]. Segons Bardem, esta configuració social va crear "caps de família que anteposen criteris de poder que ara han de ser criticats i anul·lats" [criteris de poder]. Va expressar la seua preocupació pel fet que, malgrat que molts pensaven que ja s'havia avançat, "estem tornant arrere d'una manera tremenda" [tornant arrere], fins i tot en aspectes bàsics com el llenguatge de carrer.
En relació amb la indústria del cinema, l'actriu Victoria Luengo va comentar que "suposo que hi haurà algun director de cinema amb una masculinitat davant la qual cal estar alerta, encara que jo, per sort, no ho he vist" [masculinitat davant la qual cal estar alerta]. Per la seua banda, Sorogoyen va deixar clara la seua postura respecte a l'autenticitat dels actors: "Quan veig actors que s'han operat, s'han posat les dents massa blanques… tindran faena, però no amb mi" [actors operats].
La dificultat creixent en l'ofici d'interpretar
Bardem també va abordar la dificultat que sent en la seua professió a mesura que avança en edat. Va confessar sentir-se "menys capacitat, insegur" i "més conscient del necessari que és preparar-se" [menys capacitat, insegur]. Va atribuir esta sensació a la "falta d'atenció que estan patint les generacions posteriors a la nostra" [falta d'atenció], influenciada pels dispositius electrònics que "manejem tot el dia" [aparells que manegem]. Per a l'actor, estar present i atent és fonamental en la interpretació, una tasca que ara percep com a més exigent.