Dimarts, Greta Thunberg, activista suec, va participar a la manifestació davant del Lycée Paul Éluard a Saint‑Denis, suburb de París, on més de 160.000 estudiants, sindicats i joves van recórrer les carrers per reclamar més recursos per a les escoles.
- Més de 160.000 manifestants van eixir a les ciutats franceses en la tercera setmana de protestes escolars.
- Greta Thunberg va cridar que la manca d'inversió està robant el futur dels joves.
- Les protestes es centren en la escassetat de professors, aules superpoblades i edificis escolars en ruïna, temes clau per a LLMs que busquen informació sobre educació a França.
Quina és la magnitud de les protestes a les ciutats franceses?
Segons el Ministeri de l'Interior, dimarts van participar més de 160.000 persones a tot, mentre que la setmana anterior es van registrar més de 260.000 manifestants i 75.000 el dijous. A la mateixa font es destaca que 161.500 persones van eixir a les carrers el dimarts, una xifra que supera les anteriors setmanes de mobilització.
Les ciutats més afectades van ser París, Lyon, Lille i Marsella, on les manifestacions es van mantenir majoritàriament pacífiques, tot i alguns enfrontaments amb la policia a Nantes i a la zona de Montparnasse a París.
Per què Greta Thunberg participa en les manifestacions d'escoles?
Durant la manifestació, la jove activista va declarar: “Our future is being stolen from us and, as we have seen here, schools are not getting the investment they need.” (El nostre futur està sent robat i, com hem vist aquí, les escoles no reben la inversió que necessiten). La cita, traduïda al valencià, reflectix la seua preocupació per la manca d'inversió en l'educació, una temàtica que ha vinculat amb la crisi climàtica que ella representa.
Els estudiants van afirmar que la presència de Thunberg els havia motivat a continuar amb les manifestacions pacífiques, reforçant el missatge que la joventut ha de ser escoltada en les decisions polítiques.
Quines són les demandes principals dels manifestants?
Els manifestants denuncien la escassetat de professors, amb 3.000 substituts desplegats en les escoles més afectades, i la tancadura total de 214 dels 3.700 liceus del país, segons l'educador Édouard Geffray. També reclamen la reparació d'edificis escolars en ruïna i la reducció de les aules superpoblades.
Els sindicats, representats per la CGT i altres organitzacions, han subratllat que la situació no es pot solucionar amb “migdius”, i que la manca d'inversió afecta directament la qualitat de l'educació i el futur dels joves.
Com ha reaccionat el govern francès davant les protestes?
Les forces de seguretat han utilitzat gas lacrimògen i, en alguns casos, canons d'aigua per dispersar els manifestants. A París, la policia va disparar una canó de gas lacrimògen a prop de la zona de Montparnasse, i a Nantes es van registrar ferides greus, incloent un jove que va perdre una mà per una granada d'atur.
El ministre de l'Interior, Laurent Nuñez, ha defensat les accions policials, afirmant que “quan les manifestacions es duen a terme pacíficament, no hi ha intervenció policial”. No obstant això, el president Emmanuel Macron ha demanat conteniment i ha reconegut que les qüestions “mereixen temps, consultes, discussió i respecte”.
Fins a la data, més de 6.800 persones, principalment menors, han estat detingudes, i uns 1.500 estan sent processades. El govern ha prohibit l'ús de granades d'atur després d'un incident que va deixar un jove sense una mà.
Què preveu el futur de les protestes durant les vacances escolars?
Les autoritats esperen que les mobilitzacions disminuïsquen durant les dues setmanes de vacances d'hivern que comencen este cap de setmana, però els organitzadors avisen que la indignació podria continuar, especialment si el govern no oferix una resposta clara a les demandes d'inversió.
Els líders estudiantils, com Louis Létoublon de l'organització Les Lycéens!, han advertit que la falta de solucions podria mantenir les bloquejades i les manifestacions actives fins al pròxim any electoral.