El jutge Santiago Pedraz, al capdavant del 'cas Leire Díez' a l'Audiència Nacional, ha rebutjat este divendres la petició del Partit Popular d'imputar el PSOE com a partit polític, considerant la sol·licitud prematura mentre queden diligències per practicar.
- El jutge Santiago Pedraz ha rebutjat la imputació del PSOE "en este moment" en el cas Leire Díez, segons una resolució dictada este divendres.
- La decisió implica que la formació política no serà imputada abans de les eleccions generals del 29 de novembre, com havia demanat el PP.
- Per a imputar un partit, cal acreditar un "defecte estructural d'organització, control i supervisió" i un benefici directe o indirecte per a l'entitat, no només que directius hagen comés delictes.
Per què Pedraz considera prematura la imputació del partit?
En la seua resolució, el jutge Pedraz ha acollit els arguments de la Fiscalia Anticorrupció, que apuntava que, tot i existir indicis d'una possible actuació del partit amb seu a Ferraz, la imputació és prematura. El magistrat ha recordat la doctrina del Tribunal Suprem, la qual establix que no és suficient que directius o empleats hagen comés delictes per a imputar una entitat o partit polític.
Segons el jutge, cal acreditar un "defecte estructural d'organització, control i supervisió" dins de l'entitat. A més, s'ha de demostrar un benefici directe o indirecte per a l'organització. Per a això, és crucial esclarir, per exemple, quins poders reals tenia dins de l'estructura del partit Santos Cerdán, qui encara no ha sigut cridat a declarar com a investigat.
Quins indicis investiga la trama del 'cas Leire Díez'?
El sumari tutelat per Pedraz detalla un presumpte pla per a boicotejar investigacions judicials que es desplegaven entre 2024 i 2025. Estes investigacions afectaven membres del PSOE, com l'exministre José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García, així com l'entorn del president Sánchez, incloent la seua esposa, Begoña Gómez, o el seu germà, David Sánchez.
Entre les pàgines de la investigació, consten contactes de Leire Díez i l'empresari Javier Pérez-Dolset, que buscaven informació comprometedora de fiscals, jutges i guàrdies civils. L'objectiu era, suposadament, "erosionar" la seua "credibilitat". A més, s'investiga si des de la cúpula de la Guàrdia Civil es va intentar crear un clima d'intimidació entre els funcionaris de la Unitat Central Operativa (UCO) encarregats d'estes causes.
El paper de Santos Cerdán i els controls interns del PSOE
La Fiscalia Anticorrupció ja ha apuntat en un escrit que "no hi ha dubte que Santos Cerdán estava autoritzat per a prendre decisions en nom de l'organització i ostentava facultats d'organització". No obstant això, encara cal escoltar-lo en seu judicial. Les fiscals també consideren "especialment rellevant concretar si els pagaments fets a Leire, coneixent la finalitat de la seua actuació, van ser ordenats" per Cerdán i "satisfets directament" per comptes del PSOE.
Per a connectar tots els indicis i atribuir responsabilitat al partit, el magistrat explica que cal conéixer exactament el poder de Cerdán, qui va autoritzar i va executar els pagaments a Leire Díez i a alguns advocats sota el focus, quins controls interns existien, si hi va haver fallades "rellevants" en els mecanismes de supervisió i si el partit va obtindre "algun benefici".
Després d'escoltar les declaracions de la gerent del partit, Ana Fuentes, de la presidenta del PSOE, Cristina Narbona, i de dos treballadores de Ferraz, "pareix evidenciar-se que no existia mecanisme de control algun" sobre la gestió que Cerdán feia dels comptes del partit. No obstant això, encara és necessari esperar a una anàlisi dels pagaments i els comptes de la formació per a saber si el benefici que es buscava era "estrictament particular". La Fiscalia Anticorrupció avança que, a primera vista, l'ús dels fons corporatius "no va ser per a obtindre un avantatge" "aliena als interessos de l'entitat".
La petició del PP i els delictes assenyalats
La petició d'imputació del PP es va produir només un dia després que el president del Govern, Pedro Sánchez, convocara les eleccions generals del 29 de novembre. La formació d'Alberto Núñez-Feijóo, que encapçala el grup d'acusacions, va sol·licitar la imputació del partit de Govern com a persona jurídica per cinc delictes: suborn, tràfic d'influències, blanqueig, finançament il·legal i malversació.
El PP va sostindre que "totes" les "actuacions delictives" de la trama tenien com a objectiu "protegir els interessos" del partit d'esquerres, i per això, procedia la seua imputació. Des de Génova, la seu del PP, van afirmar que "les actuacions, indiciàriament delictives, van ser promogudes des de la direcció del PSOE" i que "consta indiciàriament acreditat que Santos Cerdán va posar tots els mitjans operatius i financers del partit a disposició de l'organització criminal que liderava".
No obstant això, la decisió de Pedraz implica que la imputació dels socialistes, que seria la primera en la història del partit, no es produirà abans dels comicis del 29 de novembre.