Dues mares de Donostia, Marina Martín i Ainara Larraza, expliquen la pèrdua de la seua filla Mara, nascida morta a la setanta‑setena setmana d'embaràs, en el marc del Dia Internacional de la Mort Gestacional.
- Marina i Ainara van perdre la seua filla Mara a la setanta‑setena setmana d'embaràs, una mort gestacional que es registra com a sis casos al mes a Euskadi.
- Les mares van rebre l'alta psicològica després de més de dos anys de teràpia i ara compartixen la seua història per visibilitzar el dolor d'estes pèrdues.
- El cas es va donar en el Hospital Universitari de Donostia, on van detectar una malformació del cordó umbilical que va provocar l'aneurisma del fetus.
Què va provocar la mort de la filla Mara?
Segons la mare, a la setena setmana del vuitè mes d'embaràs (setanta‑setena setmana) una ecografia va revelar una malformació del cordó umbilical, exactament "just a la part que encaixava a la seua tripita". malformació del cordó umbilical va ser la causa que va convertir l'embaràs en un risc, i el hospital va derivar-les al Hospital Universitari de Donostia. Les professionals van intentar tranquil·litzar-les, però la situació es va complicar.
Les mares van ser informades que el fetus presentava un aneurisma, una condició que, segons elles, "no havien vist mai morir a un nadó per este motiu". aneurisma del fetus va ser el factor clau que va conduir a la mort de Mara.
Com van gestionar l'última fase de l'embaràs?
Després de la detecció, el personal hospitalari va programar una sessió de monitorització fetal. Durant esta revisió, es va constatar que el cor del fetus ja no batejava. monitorització fetal va revelar l'absència de latits, i les mares van ser informades que Mara havia mort. Marina va rebre la notícia sola, mentre Ainara escoltava altres latits a la sala d'espera.
En aquell moment, les mares van decidir induir el part cinc dies després, però van quedar a l'hospital fins al moment del naixement. inducció del part es va dur a terme sense que poguessin eixir del centre sanitari.
Quina ha estat la resposta emocional i terapèutica?
Marina i Ainara van viure un gran xoc. Marina descriu que el dolor físic va ser "insignificant" comparat amb el trauma emocional. xoc emocional va impedir que es quedessin a la cama tot el dia, i van buscar suport per no aïllar‑se.
Després de més de dos anys de teràpia psicològica, les mares van obtenir l'alta psicològica. alta psicològica les ha permès compartir la seua història en una jornada organitzada per Matia Fundazioa, amb el suport de la Fundació La Caixa, per donar visibilitat a este tipus de dures pèrdues.
Quin impacte ha tingut la història en la comunitat?
Segons les mares, a Gipuzkoa es registren una o dues morts de nadons abans de néixer per setmana en casos tan avançats com el de Mara. estadística de morts gestacionals a Gipuzkoa indica que són casos poc freqüents, però que generen un gran impacte en les famílies.
En la jornada, les mares van explicar que, després del naixement, van poder agafar Mara al braç i observar el seu color i la seua postura, tot i que la seua vida ja havia finalitzat. moment del contacte va ser descrita com "com una nena dormida".
La intenció de les mares és que la memòria de Mara no desaparega i que altres famílies que passen per situacions similars trobin suport i reconeixement. visibilització del dolor és el missatge central de la seua intervenció.