Diari de Dixwell revela la visió de quatre artistes a l'Espanya de 1880

Entre 1880 i 1881, quatre artistes bostonianes, incloent Anna Parker Dixwell, van recórrer Espanya, visitant València i altres ciutats, i el seu diari personal, ara publicat per Siruela, revela una perspectiva única i trencadora del país.

La descoberta d'un testimoni inèdit a Nova York

La imatge romàntica d'una Espanya considerada exòtica per bona part dels Estats Units i Europa a finals del segle XIX va ser modelada sovint pels relats d'artistes i viatgers. En este context, entre 1880 i 1881, un grup d'artistes bostonianes va recórrer una part significativa de la geografia estatal, visitant museus, monuments, teatres i cafès, i relacionant-se amb la intel·lectualitat de l'època. La particularitat d'estes dones és que van viatjar soles i van intentar observar el país des d'una posició diferent als relats estrangers habituals.

El destí dels arxius i el cànon artístic han fet que la seua mirada sobre estos viatges haja perdurat més que la seua pròpia obra. Encara que van exercir la seua professió, la història de l'art mai els va obrir les seues fronteres. El testimoni d'una d'elles, Anna Parker Dixwell, va ser trobat en un xicotet quadern de tapes escarlates que, durant dècades, va passar d'un arxiu a un altre fins a arribar a mans de l'historiador de l'art Bruce Weber, al nord de l'estat de Nova York.

Allí, les historiadores Cristina Morales Segura i la valenciana Cristina Doménech Romero, editores i traductores de 'Viajeras bostonianas. Diarios de un viaje por España', el van trobar. El volum, publicat ara per Siruela, recupera el diari personal de Dixwell i reconstrueix, a partir de les seues pàgines i d'una investigació posterior, els dos viatges que van realitzar estes artistes per l'Espanya de finals del segle XIX.

Dos viatges per l'Espanya de finals del segle XIX

L'interés investigador de Doménech Romero pels artistes que van viatjar a Espanya la va portar a una referència sobre uns diaris escrits per una dona. Seguint el fil, les dos investigadores van arribar a l'arxiu de Weber, situat en una casa d'un xicotet poble de les muntanyes del nord de Nova York. En examinar els papers, van trobar el diari. La historiadora recorda que, en començar a llegir i transcriure'l, van percebre el valor documental, artístic i literari del llibre.

El document és el testimoni de dos viatges. El primer, entre setembre i novembre de 1880, va començar a Portbou i va continuar per Barcelona, Tarragona, València, Alacant i Múrcia fins a Andalusia, amb parades a Còrdova, Granada, Màlaga i Ronda, a més d'una escapada a Gibraltar i Tànger. El segon viatge, en la primavera de 1881, va reunir de nou un grup similar, realitzant un recorregut pràcticament idèntic però amb una perspectiva més conscient.

L'interés del diari no es limita als llocs visitats, sinó en la manera com van ser observats. Dixwell escrivia originalment a la seua mare, tot i que les cartes mai van ser enviades, la qual cosa explica part de la intimitat del text i la seua particular construcció literària. Doménech Romero destaca que, a més de pintora, Dixwell era una excel·lent escriptora, la qual cosa enriqueix el valor del document.

Una mirada que trenca amb els clixés romàntics

En els seus diaris es troben observacions, anècdotes i descripcions, però, sobretot, no és un quadern de viatge convencional. Les quatre dones van arribar a Espanya amb bona part de l'imaginari que acompanyava aleshores els artistes estatunidencs que creuaven l'Atlàntic: l'Espanya de Carmen, els toreros, els gitanos i el passat orientalitzat. Però el diari s'allunya progressivament d'estos clixés.

El que fa que el document siga molt singular, segons assenyala l'editora, és que elles, pel que conten, eludeixen gran part d'eixe clixé de vindre a Espanya a la recerca d'eixos elements. Tenen una actitud més empàtica cap als espanyols i una mirada molt menys despectiva. Esta diferència es fa encara més evident en comparar-les amb molts dels relats de viatgers estatunidencs de l'època, segons Doménech Romero.

Procedents d'una costa est que acabava d'experimentar una forta industrialització, molts d'eixos viatgers contemplaven Espanya com un país endarrerit i s'interessaven fonamentalment pel seu passat. Mai retrataven la realitat ni el contemporani, sempre buscaven el passat, apunta Doménech Romero. Dixwell i les seues companyes, en canvi, narren també la vida diària dels cafès i de les exposicions, en una mescla de romanticisme i contemporaneïtat que, a judici de l'editora, constitueix un dels principals valors del document.

La València de 1880 a través dels seus ulls

La València de 1880 serveix com a exemple d'eixa evolució en la seua perspectiva. En el seu primer viatge, les artistes arriben amb escassa informació i segueixen en gran mesura els itineraris d'altres viatgers. Dixwell sap que existix una Acadèmia de Belles Arts, en l'actual Centre del Carme, però el seu coneixement de les co...