El CTAV organitza a València, per celebrar el 60è aniversari de l'ETSA‑UPV, l'exposició que reuneix les obres de sis mestres del moviment modern valencià, amb una selecció de projectes, publicacions i documents del seu arxiu.
- L'exposició presenta les obres de Rafael Tamarit, Emilio Giménez, Antonio Escario, Manuel Portaceli, Alberto Sanchis i Román Jiménez.
- Permet al públic conéixer el llegat del modernisme arquitectònic valencià i la seva influència en la ciutat.
- L'arxiu del CTAV aporta documents i textos que recolzen la investigació i la defensa del patrimoni arquitectònic.
Quina és la importància de l'exposició per a la història de l'arquitectura valenciana?
La mostra, comissionada pel CTAV i comisariada per Javier Cortina, recull trajectòries professionals i publicacions d'arquitectes que van formar part dels primers anys de l'Escola de Arquitectura de València. Segons Pablo Peñín, president del CTAV, recuperar aquestes trajectòries és essencial per entendre com es va construir l'arquitectura contemporània valenciana, ja que aquests professionals van vincular l'ensenyament a la reflexió i a la transformació urbana.
Els textos de professors i catedràtics com José María Lozano, Ignacio Bosch i Carmen Jordá ofereixen perspectives diverses sobre la contribució d'aquests arquitectes a la docència i a la cultura arquitectònica. Això enriqueix el debat públic i fomenta la generació de coneixement, tal com indica la missió de l'arxiu del CTAV.
Quins arquitectes van rebre el premi Mestre Valencià d'Arquitectura i quan?
Quatre dels sis mestres exposats han estat reconeguts amb el premi «Mestre Valencià d'Arquitectura» del COACV: Emilio Giménez el 2010, Antonio Escario el 2013, Rafael Tamarit el 2015 i Manuel Portaceli el 2021. Aquestes distincions subratllen la rellevància professional d'aquests arquitectes i la seva aportació al patrimoni arquitectònic de la regió.
Les seves intervencions, especialment en la conservació i recuperació d'espais històrics com Les Corts, el Palau Scala, La Nau o l'Ajuntament de València, demostren un compromís amb la defensa del patrimoni en un context de transformacions urbanes intensas.
Com va néixer el CTAV i quin és el seu paper actual?
El CTAV es va fundar el 1966 gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de València i la Universitat de València, amb l'objectiu de recuperar els estudis d'arquitectura i crear la primera Escola de Arquitectura de la ciutat. El primer director, Román Jiménez, va establir un model d'ensenyament obert i estretament vinculat a la pràctica professional, la crítica i la investigació.
Aquesta base va permetre que arquitectes com Tamarit, Giménez, Escario i Portaceli, formats a finals dels anys seixanta a Barcelona o Madrid, participessin com a professors, aportant la seva experiència i influència d'arquitectes europeus com Alejandro de la Sota.
Quin és el valor de l'arxiu del CTAV per a la recerca i la defensa del patrimoni?
L'arxiu del CTAV conserva fons que permeten accedir a la memòria de l'arquitectura valenciana, especialment del Moviment Modern, que ha rebut una atenció insuficient a nivell local. Entre els seus objectius hi ha fomentar el debat públic, generar coneixement i defensar el patrimoni arquitectònic, facilitant així noves preguntes i perspectives per a investigadors i ciutadans.
Aquesta iniciativa es reflecteix en la mostra, que no només exposa obres i documents, sinó que també ofereix una oportunitat per a que el públic i els estudis acadèmics revisin i valorin el llegat d'aquests mestres, reforçant la identitat cultural i arquitectònica de la comunitat.