Chuck Lorre revela mig milió i quatre dies de faena de Charlie Sheen

Chuck Lorre, creador de Two and a Half Men, narra que durant set anys de gravació a la CBS, Charlie Sheen va guanyar mig milió de dòlars i va negociar una jornada de quatre dies, tot mentre el programa afrontava censura i absències per malalties.

Com es va estructurar la negociació salarial i la jornada de quatre dies

Abans d’iniciar l’escriptura, Lorre va estudiar els arquetips de Carl Jung i va assignar a Charlie el paper de Dionís, mentre Alan representava Job. Esta perspectiva li va servir per crear escenes que giraven al consumisme i l’alcoholisme. Durant la producció, Sheen va demanar més diners i una setmana de quatre dies, i la CBS li va concedir ambdós beneficis, permetent‑li treballar menys dies sense reduir el sou.

En una reunió amb el censor, Lorre va dir: «Tell you what, we’ll cut the ‘brush your teeth after oral sex’ joke, if you give us the three-way S M joke». El censor va acceptar, però va exigir que es tallessin les bromes sobre bestialitat. Esta estratègia va mantenir el programa dins dels límits de la FCC i alhora va preservar l’humor que atraïa l’audiència.

Quines dificultats de censura i absències van afectar la producció

El programa es va beneficiar d’una gran audiència, però la censura constant provocava tensions. Lorre i el seu equip introduïen bromes “R‑rated” que sabien que serien marcades, per després intercanviar‑les per les que realment volien utilitzar. Això generava una “ansietat” permanent al censor, que intentava equilibrar les normes amb el contingut que considerava clau per a l’èxit del programa.

Sheen, per la seua banda, faltava sovint a les gravacions. Les seues excuses incloïen intoxicació alimentària per “malas cloïsses”, cites a emergències dentals i fins i tot una història on el seu encenedor BIC va explotar i li va cremar les pestanyes. Estes absències es traduïxen en setmanes de treball intens per a la resta del equip.

Què va desencadenar l’arrest i les tensions personals

Un incident a Aspen va portar l’arrest de Sheen, acusat d’amenaçar la seua tercera esposa amb un ganivet. Lorre recorda que Sheen li va dir que no li preocupava l’arrest perquè havia contractat l’avocat de Kobe Bryant. Este esdeveniment va augmentar la pressió sobre la producció, ja que el equip temia ser còmplice d’un comportament criminal.

Durant el Nadal a Nova York, una estrella del porno es va amagar en un armari temerosa de Sheen, mentre l’exdona Denise Richards i les seues dues filles ocupaven una altra habitació del Plaza Hotel. La policia de Nova York li va oferir a Sheen la decisió de quedar‑se a la ciutat i ser arrestat o marxar. Sheen va escollir marxar, deixant el programa en un estat d’incertesa constant.

Com es va tancar la sèrie i quins van ser els últims passos

L’última escena gravada mostrava a Sheen incapacit de recordar les seues línies, utilitzant el mobiliari per mantenir‑se dret. La seua companya Melanie Lynskey es mostrava evidentment terroritzada. Lorre, esgotat emocionalment, va decidir aturar la producció. Va proposar gravar dues episodis més i després fer una pausa, però Sheen va exigir quatre episodis addicionals.

Després d’aquell debat, Lorre va mantenir la seua posició: només dues episodis més i un descans de tres mesos. En una conversa telefònica posterior, Sheen li va confesar que havia perdut mig milió de dòlars apostant en partits de futbol. Este factor econòmic va influir en la seua pressió per seguir treballant, tot i les dificultats personals.

Quina ha estat la llegenda d’estes set anys de sitcom

Segons Lorre, la combinació d’arquetips jungians, humor escatològic i negociacions salarials va crear una fórmula que va mantenir el programa al capdamunt de les audiencies durant set anys. La capacitat de Sheen per negociar una jornada de quatre dies i guanyar mig milió de dòlars reflectix la influència que tenia sobre la producció. Tot i les crisis, el programa va deixar una empremta duradora en la cultura popular.